Literatura infantil i juvenil

Es considera que la funció de les obres literaries infantils i juvenils són molt importants en la formació de la competència literaria ja que cal destacar que aquestes obres son les primeres manifestacions, orals o escrites, estètiques i de creació a través del llenguatge des de les que l'individu accedeix a la cultura del grup i que són les mediadores de la primera trobada del lector amb la literatura, es pot dir que són obres que inicien al lector tant al món de la literarura com altres tipus de valors culturals.

Les obres de literatura infnatil i juvenil tenen valor en si mateixes, tenen una categoria estètica i la seua funcionalitat no té que ser necessariament una via d'accés a la literatura, es dir que hi ha que destacar que y matizar que serveixen per a formar a l'individu com a lector en tot el seu valor precisament perque una de les grans virtuts de la literatura infantil i juvenil es que pot tindre una gran riquessa literaria en ella.

Tota obra literaria té una aundiència, es dir, un tipus de lector que es suposa que és un destinatari capacitat per a construir el significat i reconèixer les peculiaritats dels usos lingüistics i artístics des d'una perspectiva estètica. Les obres de la literatura infantil i juvenil tenen lectors que amb els seus interesos i amb el que desenvolupen les seues capacitats literaries.

La idea principal és que la competència literaria es forma amb les mútiples activitats de lectura i que al mateix temps, les funcions que la competéncia literaria protagonitza sempre potencia el desenvolupament del procès que formen les funcions de la literatura infantil i juvenil.

L'autora Julia Kristeva defineix la literatura com un conjunt de cites i referències intertextuals apreciats per lectors competents on el text literari es pot insertar en el conjunt dels textos existents. Amb tot això, existeixen una sèrie de funcions que la literatura infantil i juvenil es pot utilitzar en la construcció de la comtetència literària:

1. Proyecció i manteniment dels valors, formes, estructures y referents de la cultura.
2. Observació de que les peculiaritats del discurs y dels gèneres literaris es basen en la reelaboració dels models i estructures presents en la tradició liteària
3. Apreciació amb la participació personal en la comprensió y en el plaer del receptor. El fet literari com a exponent de la literatura i exponent cultural.
4. Formació del hàbit lector com a mitjà per el progresiu desenvolupament d' experiències lectores que s'integren en la competència literaria.
5. Determinació del lector com a destiatari ideal de l'obra literaria segons la previsió de l'autor.
6. Potenciació de la cooperació o interacció receptora com a funció bàsica per a treballar aspectes de la formació literaria per a la recepció i construcció d'un significat .
7. Identificació de les peculiaritats del discurs literari.
8. Establiment de conexions intertextuals que permiten relacionar les produccions literàries i vincular-les com exponents d'un gènere o una temàtica o de una ideologia.

Amb aquesta aproximació del caràcter intertextual de la literatura es pot ver una doble funció de la litertura infantil i juvenil: en primer lloc la funció de projectar i mantindre els valors, formes, estructures i referents de la cultura i per últim la funció de destacar que les peculiaritats del discurs i els gèneres literaris es basen en una reelaboració dels models i estructures presents en la tradició literaria.