J.Culler (1975), defineix aquest concepte com “el conjunt de
convencions per a llegir els textos literaris”. Després de la concisa definició
de Culler s'adverteix la problemàtica que suposa parlar de competència
literària, que implica la distinció entre lectors competents i menys
competents, en correlació amb una norma de lectura correcta. Quan J. Culler es
refereix a la competència literària com a sabers per a llegir literàriament en
realitat el que fa és afirmar que en la lectura literària opera un peculiar
procés de descodificació i comprensió que no segueix exclusivament les pautes
del sistema de llengua, sinó que segueix un altre rumb cognitiu que le permet
assignar valors especials a les unitats lingüístiques, en virtut d'uns
convencionalismes concrets, entre els quals destaquen: a) el condicionant
sociocultural que permet el reconeixement, en un text, de la marca + literari;
b) la pròpia producció o en la recepció, que és més freqüent.
No pot parlar-se de competència literària sense el suport de
l'experiència lectora o receptora. Tant la lectura intensiva, que es
caracteritza per un aprofundiment analític dels components conceptuals i
formals del text (comentari, anàlisi, reflexió crítica sobre el text) quant la
lectura extensiva, que es vincula amb el desenvolupament de l'hàbit lector,
serveixen amb eficàcia, encara que amb procediments diferents, a la construcció
de la competència literària, ja siga per aplicació de tècniques d'anàlisis ja
siga per aportació d'experiència lectora i aplicació de successives estratègies
de recepció.
El desenvolupament de la competència literària necessita de
la lectura com a activitat bàsica d'accés a la construcció (elaboració, acumulació
i organització de sabers metadiscursivos i metaliteraris). L'atenció a la
capacitat productiva i a l'activitat interpretativa que assenyala van Dijk
(1976) com a aspectes definitoris de la competència literària enllaça amb la
següent reflexió de J. Culler (1978: 185): “La lectura no és una activitat
innocent. Està carregada d'artifici i negar-se a estudiar les nostres pròpies
maneres de llegir és passar per alt una font principal d'informació sobre
l'activitat literària”.
La competència literària al costat del intertexto lector
determina la recepció literària personal, segons els coneixements i les
referències culturals de l'individu, i incideixen en la comprensió del text o
de l'obra pel lector, segons el que prèviament coneix i per l'actualització
de tals coneixements durant el procés de lectura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada