Qui som?

Nosaltres, Laura Costas, Pablo Micheletta, Cristina López i Maria del Carmen Ruiz Hurtado som els  creadors d’aquest blog i presentem la nostra relació amb la literatura a continuació:

No més vaig començar a tindre coneixement ja recorde com els meus pares em contaven contes abans d’anar a dormir, ens ficàvem els tres al llit i començaven les histories. El  llibre que més recorde és El misterio de la piedra mágica, era el meu preferit, també ho és a hores d’ara pel vincle emocional que em relaciona amb ell. És un llibre que la meu mare va encomanar abans de que jo naixerà, i el personatge principal de la història sóc jo i totes les aventures que em succeeixen dins d’un mon màgic i de fantasia. El moment del conte era molt esperat per a mi al llarg del dia, ja que els meus pares treballaven fins a tard i suposava el moment en el qual ens reuníem els tres i compartíem el moment de la lectura.

A mesura que vaig començar a aprendre a llegir, ja no eren els meus pares els que em contaven el conte a mi, sinó que a mi m’agradava molt inventar les meues pròpies histories a partir dels contes clàssics, sempre amb la seua ajuda, ja que al final la construcció de la història era per part dels tres.

Al naixement de la meua germana, la dinàmica va tornar a canviar, ara érem nosaltres dos les que ens ficàvem al llit i jo li anava contant histories inventades, també vàrem escriure alguns d’aquests relats acompanyats de dibuixos. Encara guardem una carpeta amb les histories que hem anat trobant pels calaixos de casa.

A l’edat dels huit anys, quan vaig prendre la comunió, em van regalar una gran quantitat de llibres. Recorde la il·lusió que em va fer la col·lecció de Kika Superbruja. Va ser el meu avi qui la va comprar, i com que ell no sabia llegir ni escriure, perquè no va tindre l’oportunitat d’anar a l’escola, m’agradava molt llegir-li, perquè sentia que es perdia moltes coses per no poder fer-ho, per tant, era una forma d’acostar-li la lectura.

Uns anys després, quan ja em trobava estudiant a l’institut van ser una gran quantitat de llibres els que per obligació hi havia que llegir, tant en castellà, en valencià i anglès. Va haver-hi un parell de llibres que em van agradar molt durant aquest període: ¿Quien cuenta las estrellas? de Lowry,L. i Les aventures d’Alícia al País de les Meravelles de Carrol, L. El primer llibre narra la segona guerra mundial des de el món d’una xiqueta d’uns tretze anys i la seua amiga jueva. L’altre en canvi, es un llibre ple de fantasia i d’accions no molt comuns, com conills que miren un rellotge i parlen, un barreter boig, una reina de cors que mana tallar caps, etc. Em resultava molt divertit i entretingut.

Al voltant dels quinze anys vaig devorar tots els llibres de l’autor Blue Jeans. Histories d’amor de joventut que estaven situades en èpoques de vacances o instituts, amb poca profunditat literària però amb relats que qualsevol xiqueta d’eixa edat anhela viure.

Avui en dia tinc menys temps del que m’agradaria per dedicar-li  a la lectura, per tant aprofite l’estona d’abans d’anar a dormir, quan viatge cap a la universitat en el metre i els períodes de vacances. Un dels gèneres que he descobert fa poc pel llibre 317 kilómetros y dos salidas de emergencia, és la poesia, que espere continuar explorant.

La lectura em permet l’oportunitat  d’imaginar personatges i espais, conèixer  i descobrir un món a partir de les lletres i poder ser participa de la història on queden involucrats els meus coneixements i emocions.  

CRISTINA LÓPEZ LEÓN

La meua relació amb la literatura mai ha estat molt estreta, i quan més ho ha estat, ha sigut quan jo era xicoteta. És cert que més que llibres, en la meua casa s'estilava veure pel·lícules, però els meus pares van decidir tindre tant la col·lecció de Disney en vídeo, com en llibre. En tenir aquesta col·lecció, el meu interès per la literatura va créixer, ja que encara que havia vist la pel·lícula, em cridava molt l'atenció el tenir-la plasmada en paper.

A mesura que vaig anar creixent i ja no depenia dels meus pares per a la meva pròpia lectura, vaig ser jo la que anava directament a pel llibre que més m'agradava o que a classe havíem llegit eixe dia. Encara que ja no depenia tant dels meus pares, com he dit abans, ells seguien al meu costat ajudant-me amb la meva lectura i sent partícips de les histories imaginàries de cada conte.

A part dels meus pares, la meua germana també ha sigut una peça important en la meua relació amb la literatura, com en la meua vida en general, ja que és sis anys més gran que jo, i sempre ha sigut el meu model a seguir i la qual m'ha ensenyat i compartit tot el que ha pogut, com han sigut nits de lectura al llit.

Després de la meua època de xicoteta, sincerament la meua ment crec que fa un pas molt gran i el següent que recorda, passant pels llibres que van poder enviar-me a l'escola, és la col·lecció de Kika Superbruja. Aquesta col·lecció la recordo amb especial il·lusió, perquè van ser els primers llibres que em van deixar escollir assoles. Va ser una col·lecció que m'enganxo bastant, de fet vaig començar comprant-me un i vaig acabar amb la col·lecció sencera.

Els llibres que m'han pogut enviar a l'escola no els he donat especial importància ja que no recorde cap amb especial il·lusió.

A dia d'avui, la veritat és que no sóc molt lectora, i el poc que puc ser-ho són per "obligació" perquè ens els manen a la Universitat. Encara que l'any passat ens van enviar diversos llibres en l’assignatura d’estructura social, que van ser molt interessants. Em vaig adonar que no estava llegint per obligació sinó perquè m'agradava la història. Per això, crec que m'he adonat, que és impossible que no t'agrade llegir, sinó que cal trobar el llibre correcte.

Gràcies a diversos llibres que he llegit, uns millors i altres pitjors, he esbrinat quins són els meus gustos: històrics (“El niño de pijama de rayas”, “La llave de Sarah”) i sobre la vida (“La elegancia del erizo”, “La buena suerte”).

"Qui diu que llegir és avorrit és perquè no ha trobat el llibre indicat."

LAURA COSTAS MONTAÑA

Soc Pablo Micheletta-Giot Ramírez, vaig naixer a València el 19 de juny de 1996 i durant la meua infancia he disfrutat molt de la lectura inclús abans d'aprendre a llegir.

El primer conte que puc recordar i al que més estima tinc és una adaptació infantil del conte dels ``Hermanos Grimm´´ ``Hansel y Gretel´´ principalment perque és un llibre que em van regalar els meus iaios i encara que no sabia llegir em feia molta gràcia els dibuixos que veia dins del llibre començant per la casa feta de dolços fins la bruixa mala.Va ser de les primeres per no dir la primera història escrita que vaig aprendre ja que com era molt pesat li deia als meus pares a totes hores que em llegiren el conte i sempre em feian cas. Actualment i per desgràcia desconec la ubicació del llibre, no obstant es trata d'un gran record de la meua infància.

Quan vaig aprendre a llegir i a mesura que pasaven es anys anava llegint llibres més adequats a la meua edat, a segon de primaria recorde una colecció de llibres anomenada ``El zoo de las letras´´ de la editorial ``Bruño´´ que em va regalar un profesor del meu col.legi i es componia de 32 llibres amb uns protagonistes que trataven les lletres del alfabet i els sons, que m'ajudaven dia a dia a llegir d'una manera més eficaç i divertida amb els seus dibuixos i les seues lletres en mayúscula.

Més o menys quan vaig arribar a cinquè i sisè de primaria vaig començar amb llibres de major nivell acadèmic com per exemple els llibres de ``Pablo Diablo´´ on es contaven les històries de Pablo i el seu germà, els quals feien moltes travesures i m'agradaven molt ja que eren uns llibres que llegia moltes vegades i sempre em pareixien molt bons. A més, durant aquesta època també vaig conèixer els llibres de ``Barco de vapor´´ que em van deixar els meus cosins i que per sort sé on estén. Aquests llibres no m'agradaben molt i no sé per què, a soles rescorde que sempre que començava amb algú sempre em cansava ràpidament de llegir-los. No obstant a part dels llibres de ``Barco de vapor´´ vaig conèixer els llibres de ``Gerónimo Stilton´´ que contaven les aventures d'un ratolí i amb el que em vaig enganxar.

La meua arribada a la educació secundaria va suposar el fi del meu interés lector principalment perque els llibres que manaven llegir per a mi eren insuportables ja que em pareixien molt avorrits i mai els finalitzava. En segon es veritat que vam llegir ``Joan el Cendrós´´ i si que em va agradar molt principalment perque era una obra de teatre i el llegirem a clase. No va ser fins quart de secundaria que vaig llegir el llibre ``Rebeldes´´ que vaig disfrutar de la lectura ja que va ser un llibre que em va agradar moltísim i que a més vaig vore la pel.lícula moltes vegades.

Actualmen no llig quasi res principalment perque no tinc ganes, fa un parell d'anys vaig començar a llegir el primer dels tres llibres de la serie de televisió ``The Strain´´ però era molt pesat i com savia que anava a pasar el vaig deixar. En un futur m'agradaria tornar a llegir perque considere que llegir un bon llibre és un dels grans plaers de la vida.

PABLO MICHELETTA-GIOT RAMIREZ

El meu recorregut amb la literatura comença de la mà dels meus avis, quan era xicoteta ells em narraven com van ser les seues vides abans que jo arribés al món. Em semblaven tan interessants, perquè era com viatjar en el temps i poder imaginar-los amb cadascun dels detalls que ells volien que jo coneguera. Recorde aquestes històries al costat d'una xemeneia gran a casa de la meua àvia, que feia tranquil i més confortable el moment de les seues aventures.

Quan em vaig anar fent major, al voltant dels cinc o sis anys els meus avis van decidir fer-me una xicoteta biblioteca en el saló de casa on poder col·locar tots els llibres que m'havien comprat i també els que em regalaven altres persones; cada dia ells em deixaven triar el llibre que jo volia que em llegiren. Tenia llibres per a tots els gustos, “El gato con botas”, “Pulgarcito”, “La vuelta al mundo”, “Caperucita Roja”, “La bella durmiente”, “Las tres mellizas”, etc. 

Aquesta xicoteta biblioteca es va convertir en un petit espai important per a mi, en el qual em sentia bé, perquè era com tenir un món sencer d'aventures, històries de princeses, prínceps, ogres, castells, etc.  a casa, la qual cosa feia més motivador que m'interessara per llegir. 

El llibre que recorde amb més afecte de la meva infància és “Manuelita a dónde vas?”, narra la història d'una tortuga amb la necessitat de sortir al món i viure noves aventures; en la qual realitza un llarg viatge passant per diferents països i ciutats en els quals gaudeix d'aventures agradables i unes altres no tan agradables. I demanava als meus avis que em llegiren les 21 aventures de Manuelita una vegada i una altra.

Passant aquesta etapa, la meua relació amb la literatura en l'ESO es va basar a haver de llegir “El Quijote”, un llibre que no he pogut acabar de llegir-me encara, perquè encara que narra històries divertides, és un llibre que es fa molt pesat de llegir, i “Romeo i Julieta”, una obra de teatre que em va fascinar en el seu moment i ho segueix fent a dia d'avui; l'apassionant història d'amor de dos joves a la ciutat de Verona, Itàlia amb un final tràgic, que commou al món. Crec que l'amor mou tot, ja que hem crescut amb ell dins de la literatura, no hi ha una princesa sense un príncep que lluite per ella i pel seu amor, l'amor entre amics, entre família, etc. L'amor dins d'una història sempre té un paper fonamental que fa que sentes aquesta història de manera més personal, la qual cosa comporta al fet que puguis introduir-te de ple en el llibre.

En l'actualitat, el gènere literari que em fica de ple en el llibre sense poder parpellejar un sol segon és el suspens relacionat amb misteri i thriller psicològic, novel·les com “Shutter Island” de Dennis Lehane, “Los hombres que no amaban a las mujeres” de Stieg Larsson i “El psicoanalista” de John Katzenbach, són llibres que aconsegueixen que la meva ment viatge en altres dimensions, fent-me còmplice i participa de tot allò que va ocorrent al llarg de les històries i que aconsegueix que jo en ocasions siga qui decidisca el final per a aquesta història, ja que en el cas de la novel·la de “Shutter Island” el final és obert, la qual cosa fa que portes la història al terreny de la teua imaginació.

Per concloure, vull recalcar que m'agrada la literatura que et fa volar, sortir de la nostra realitat per unes hores o per uns minuts depenent del lloc en el qual llegisques, que et trasllada a aquest món ple de detalls i de personatges ficticis amb els quals estableixes relacions, ja siguen d'afecte o de menyspreu. Considere que llegir és la millor medicina per a qualsevol malaltia i que només cal buscar una mica per saber amb quin tipus de lectura et sents més identificat i a partir d'açí deixar volar la imaginació en les lletres i en les històries que aconsegueixen enriquir-nos tant personal com professionalment.

MARÍA DEL CARMEN RUIZ HURTADO