Competència lectora

Ès un component bàsic de la competència literària i es desenvolupa en funció de les habilitats lecto-receptores de l'individu i de les aplicacions de múltiple accés a la recepció. A més és la clau d'accés d'interacció entre el text, l'individu i el gaudi estètic. Per açò, aconsegueix que l'activitat lectora pose en acció els diversos sabers (lingüístics, metalingüístics, enciclopèdics, estètic-culturals, pragmàtics, vivencials…) que el lector ha integrat en la seua competència literària, els quals s'activen davant la diversitat de referents, al·lusions, exposicions… que una obra pot oferir. Aquesta idea és una de les conclusions a la qual arriba segons la projecció cognitiva de les recents teories literàries de caire fenomenológico, especialment la teoria de la recepció. L'activació de la competència literària depèn, en gran part, de les característiques del text objecte de recepció.

Les aportacions de la competència lectora, de la competència literària i del *intertexto lector determina l'eficàcia de la interacció entre el text i el lector. I és, precisament, en aquesta interacció on es troba el punt de convergència de les aportacions del marc teòric des del qual s'explicita aquesta aproximació a l'anàlisi del *intertexo lector. Però a més. El text literari resulta ser un sistema combinatori en el qual està previst i especificat l'espai i la manera perquè el receptor concret establisca les connexions pertinents (Iser, 1976); necessàriament, el receptor ha de tenir una determinada de coneixements intertextuales.