Intertext Lector

 L’ intertext lector és un component basic de la competència literària ja que consisteix en totes les estratègies, sabers i recursos lingüístics que faciliten la comprensió de les obres literàries. L’educació literària culmina amb la consolidació de l’habilitat per a formular expectatives i hipòtesis durant el procés de lectura i es complementa amb la capacitat del lector per a reconèixer la intencionalitat del text. Conjuntament les dues accions ens donen la interpretació del text.

La formació literària es presenta com un nou objectiu per a l’educació cultural, literària i comunicativa (Mendoza, 1996).

L’espai que delimiten les habilitats de lectura, la competència literària i l’experiència lectora tenen com a referent un determinat cànon. La relació entre aquests components la manté l’intertext lector.

La recepció literària és una activitat persona què està condicionada pels coneixements previs i les referències culturals de l’individu, que componen la seua competència literària i el seu intertext lector. Per tant, la construcció de significat d’un text depèn de l’activació d’uns determinats coneixements que donen resposta als estímuls textuals.

D’altra banda, els trets intertextuals deuen ser detectats per a arribar a la comprensió del textos en la seua totalitat. Cada obra literària llegida enriqueix l’experiència cultural, és a dir, amplia el intertext lector.

Entre les funcions de l’intertext lector es troben: orientar la activitat de associació entre el lector i el text, afavorir la recepció i el desenvolupament de la competència literària i potenciar la valoració personal mitjançant el desenvolupament d’actituds positives a manifestacions literàries.