Literatura (i fet literari)

Tenint en compte allò que diu el diccionari general de la llengua catalana, literatura és l'art d'escriure i de llegir, coneixement de tot el que ha estat escrit. Quant comença la literatura? Cap remarcar que no ho ha amb el començament de l’escriptura, ja que abans es transmetia de manera oral pels joglars. Podem utilitzar diferents punts de vista per definir-la. Si la veiem des de el punt més restringit considerarem literatura a tot allò que forma part de la Història de la Literatura, encara que açò és complicat ja que hi ha diferents opinions d’una mateixa obra literària, i poden incloure-la dins o fora del cànon literari. Des de el punt de vista funcional, podem considerar literatura tots aquells textos que tinguen una funció estètica.

Emprant expressions com: "llengua de la literatura"," discurs literari" o fins i tot "registre literari", per a referir-nos a la literatura en si. Sebastià Serrano constatà que el fet de la literatura ha estat un intent fallit: "El mateix concepte de literatura sembla que fa figa per més d'un indret" (p. 16). Amb açò, pretén fer-nos reflexionar sobre que és i també que no hi és literari. "Ja no demanem un algorisme de reconeixement, però sí un criteri fiable que permeta delimitar clarament allò que és literatura i diferenciar-ho d'allò que no és"(p.16). La  relació que mantenim amb la literatura es molt forta, i encara que es pot parlar d’ella, hi ha molta dificultat per distingir què és i què no és literatura.

El fet literari és una acció històrica que es troba en constant canvi pel context en el qual es troba en cada moment. Dit en altres paraules de Vicent Salvador: "una teoria centrada a definir el concepte de literarietat no tindria prou capacitat predictiva, ja que el seu objecte d'estudi no és sinó una idealització d'uns fets concrets sensibles a la diversitat de contextos culturals, històricament mutables i no subjectes a unes regles d'evolució definides. Però aquest raonament ens duria, ara, massa lluny". (p.18)

D'altra banda, el model paraliterari, proposa una definició per a literatura basada en funció de paràmetres com són l'opinió sobre la qualitat estètica, l'originalitat –herència de la mitologia romàntica– o certs inconfessats elitismes de classe, tant se val. D'aquesta manera basant-se en açò podem trobar manifestacions de massa populars –sovint orals o difoses per impremta expeditiva–, o massa obedients a pautes subgenèriques mecànicament repetides per facilitar blic i el circuit comercial. Així doncs, el sociòleg o d'historiador del fet literari no pot desentendre's sense més d'un sector de la producció (sub) cultural pel fet que aquestes produccions foren una reproducció mecànica que s'obria pas al mercat en la seua època. Aquest model paraliterari, repetitiu i comercial, continua hui en dia. A causa de tots aquests factors, no és fàcil estructurar un marc disciplinari on aquestes preocupacions es configuren de manera sistemàtica i es projecten sobre la producció actual. (Salvador, 1994)

A Vicent Salvador, li sembla que ha sigut Roger Fowler qui ha definit amb més precisió  el problema des de la perspectiva de l'anàlisi del discurs. Per a Fowler, l'analista del discurs ha d'adoptar una perspectiva unitària per donar compte de la totalitat de l'activitat discursiva. En última estança i per a concloure aquesta definició, remarcar aquesta cita de Salvador (1994):

"La complexitat del fet literari és tanta que es resisteix fins i tot a una delimitació estricta, qüestió emprenyadora per a tota mentalitat cartesiana. Però precisament les zones frontereres són generalment les que practiquen un tràfec més suggestiu, un contraban si voleu. Comptat i debatut, parlar de literatura és parlar de Poe, de Kafka, de Joyce, de Queneau o de Joan Fuster. Els grans transgressors de límits no ens perdonarien que ens encogéssim davant d'una frontera. I, a més, hi ha el plaer del text, tantes vegades oblidat pels especialistes i –ai las!– pels ensenyants. Sense tot això no valdria la pena de capficar-s'hi. Us ho ben juro." (Salvador, 1994, p. 26).