Tertúlia tècnica: Gramàtica de la fantasía

Biografia de l'autor

                   Gianni Rodari autor del llibre va nàixer en Omegna (Itàlia), el dia 23 d'octubre de 1920, i va morir a Roma el 14 d'abril de 1980. Rodari, a més d'escriptor també ha sigut periodista, mestre, militant polític i divulgador de la nova pedagogia a Itàlia. Gràcies al seu gran treball al servei de la fantasia i la seua forta defensa del xiquet, va ser considerat el pedagog de la imaginació, atorgant-li un paper de creador actiu amb capacitat per a transformar el món.

                   Els primers textos que va escriure per a xiquets van ser l'any 1948 en un periòdic del Partit Comunista Italià, pel qual Rodari va emprendre la seua professió com a periodista. En aqueix periòdic va crear les seues primeres narracions humorístiques curtes, cobles, van nàixer les seues primeres filastrocche, i reguitzells lligats a la poesia popular italiana.

                   Aquest autor combina l'humor i la imaginació en les seues més de vint llibres per a la infància ja publicats. Rodari, en els anys 60 va transitar diverses escoles italianes on narrava històries i també contestava a les preguntes que els xiquets li feien. Aquest últim exercici que *Rodari va realitzar, tal com explica en el “Prefaci”, culminarà en la reescriptura i en la publicació del seu llibre.

Presentació de l'obra

“Gramàtica de la fantasia” és una obra composta per 44 capítols que tracta d'explicar diversos mètodes per a ajudar als xiquets i també a us majors a crear i explicar històries, i per a açò considera necessària i bàsica la creativitat i la imaginació, però perquè aquestes capacitats o habilitats puguen desenvolupar-se de manera eficaç, s'han de preparar i treballar de manera correcta, per a açò l'acte Rodari mostra una varietat d'exercicis, activitats i tècniques que veurem a continuació. 

Les experiències de l'autor en el camp dels xiquets es troben i es poden observar en una gran part del llibre, la qual cosa ajuda a entendre moltes de les actituds i comportaments dels xiquets. Aquest llibre també és un suport per a persones que convisquen amb xiquets, com els educadors, cuidadors, pares, perquè el que ens vol mostrar l'autor és vàlid per a totes les persones que tracten amb xiquets, com es pot observar en diversos capítols que estan dedicats a les mares i a persones que conviuen amb xiquets a casa; aquests tracten sobre objectes de la casa, el menjar en particular.

Una altra part d'aquest llibre està dedicada a les endevinalles, les quals m'han resultat molt interessants ja que considere que a través de les endevinalles, són una base i un punt de suport molt important per a la creació de contes i la imaginació. També en els capítols en els quals l'autor parla dels contes tradicionals, em sembla molt interessant, perquè els contes tradicionals són els principals subjectes directes que ens parlen del passat, ajuden a conèixer la història, l'evolució i crec que són un recurs fonamental per a la creativitat i el desenvolupament de la imaginació.

En la part final del llibre, l'autor parla de les reaccions que els xiquets han tingut en sentir contes fets i de les seues pròpies experiències personals, la qual cosa m'ha resultat interessant i amè ja que el llibre ha sigut bastant complex de llegir.

Les tècniques que vaig a mostrar a continuació són les que para mi han tingut més valor i té més valor a l'hora de treballar com a educadora, considere que es tracten de tècniques que em poden resultar de molta ajuda per a desenvolupar-les en classe i poder treballar la creativitat i la imaginació. Cada tècnica treballant camps diferents tracten de desenvolupar les mateixes capacitats, més que desenvolupar treballar-les i fomentar-les. També hi ha algunes que es complementen d'unes altres, per la qual cosa fan les tècniques més interessants.

·         La xinesa en l'estany, ací l'autor presenta unes tècniques simples, com “esbocinar” una paraula, la qual cosa consisteix a unir diverses lletres i formar amb elles altres paraules o frases. També es pot fer utilitzant la terminació o el comence de la mateixa paraula.

·         El binomi fantàstic és una tècnica molt semblada a les quals apareixen en capítols anteriors, però en aquesta utilitza dues paraules. Una activitat molt interessant que mostra l'autor, és que un xiquet escriu en la part visible de la pissarra una paraula i un altre xiquet en la part invisible, i s'uneixen ambdues amb preposicions i conjuncions i formen una situació fantàstica determinada. A aquest capítol l'autor fa referència durant el desenvolupament de tot el llibre.

·         Que ocorreria si…, és una tècnica denominada hipòtesi fantàstica, és molt senzilla i consisteix a formular la pregunta, què ocorreria si?, s'han de triar a l'atzar un subjecte i un predicat, donant relació al que es vulga treballar.

·         L'avi de Lenin, tal com el propi autor diu, aquest capítol és una continuació de l'anterior, però en aquest cas la pregunta es pot fer a més amb un substantiu, atribut o un verb.

·         El prefix arbitrari, aquesta tècnica els serveix als xiquets per a crear paraules, que siguen semblades a qualsevol prefix, que realment no existeixen però els fa volar la seua imaginació.

·         L'error creatiu, és una tècnica que consisteix a crear històries a través d'errors comesos pels xiquets. Aquesta tècnica els serveix per a augmentar la seua imaginació i corregir l'error de forma no traumàtica.

·         Vells jocs, és una activitat que tracta d'aconseguir retallades de titulars de periòdics per a formar poemes o xicotetes històries.

·         Construcció d'un Limerick, aquesta ajuda a desenvolupar la imaginació i inventar-se una història ben estructurada i seguint diversos passos, com: elecció d'un protagonista, indicació d'una qualitat expressada per una acció, realització del predicat i l'elecció de l'epítet final.

·         Caputxeta roja en helicòpter; en aquesta l'educador dóna a us xiquets una llista amb 5 paraules per exemple que suggereixen a Caputxeta Roja o a qualsevol altre conte i amb aqueixes paraules han de formar una història. Aquesta activitat és divertida perquè se'ls dóna als xiquets paraules al fet que trenquen amb les anteriors. D'aquesta manera, l'educador pot observar la capacitat que els xiquets tenen per a reaccionar davant un element inesperat.

·         Els contes a l'inrevés, aquesta tècnica és molt entretinguda perquè consisteix a invertir les històries que coneixem i crear en els xiquets noves sensacions i emocions.
Que ocorre després, apareix en el capítol XIX, l'autor tracta d'explicar la creació de noves històries a partir de contes ja coneguts.

·         Amanida de contes, és una tècnica que consisteix a barrejar els personatges i accions de diversos contes formant un solament.

·         Anàlisi de la Befana, tracta de donar molta importància a un personatge en concret i crear històries que li envolten. L'autor utilitza com a exemple a Befana , explicant que el que pretén és que la imaginació treballe amb dades molt simples, al que li crida anàlisi fantàstica.

·        El hombrecillo de vidre, és una continuació al capítol anterior, amb el personatge que hem citat ha de tenir unes característiques per a poder crear històries.
El xiquet com a protagonista, tracta de crear històries sent el xiquet el principal protagonista, deixant que el xiquet també participe en la creació d'aqueix conte.

·         Histories “tabú”, com ja sabem hi ha algunes paraules que els xiquets coneixen o veuen com prohibides a causa de la càrrega significativa que tenen. Aquesta tècnica tracta de crear històries amb aqueixes paraules per a rebaixar aqueix valor pejoratiu que tenen.

Conclusions

Les conclusions que he pogut traure després de llegir “Gramàtica de la fantasia”, és que és un llibre que m'ha servit molt com a futura educadora, ja siga per les tècniques que s'ofereixen com per les experiències que l'acte mostra. A pesar que el llibre m'ha resultat bastant complicat de llegir pels personatges que l'autor introduïa que pel que sembla eren persones que han tingut una importància major o menor en la seua vida, ha sigut interessant poder conèixer aquesta varietat de tècniques per a treballar la creativitat i la imaginació.

Considere que el que l'autor vol plasmar en aquest llibre és la diferència entre el que és una tècnica i el que no, com es pot observar en el llibre; en primer lloc exposa la tècnica i posteriorment posa algun exemple i la seua experiència personal; per açò és important destacar que l'autor fa referència absoluta al Binomi Fantàstic, que ho explica en l'IV capítol i considere que el llibre es basa en açò i la resta és un desenvolupament entorn del Binomi.

En definitiva, llegir aquest llibre ha sigut una nova experiència amb la lectura i un altre nou aprenentatge tant professional com personalment, el Binomi és una gran tècnica per a treballar amb els xiquets, ja que fomenta la imaginació d'inventar històries a partir de paraules que a priori no tenen gens en comú, però que gràcies a aquesta estimulació pot ser que tinguen més en comú del que sembla. A més que ens ajuda a crear històries divertides, innovadores i creatives.