Ressenya: "De la narrativa oral a la literatura per a infants"

El llibre a tractar es "De la narrativa oral a la literatura per a infants". Es una reflexió i evolució al llarg del temps. Són cinc autors els que participen en aquest llibre donant la seua opinió i exposant les seues idees sobre rondalles i contes i la seua repercussió en la literatura infantil i juvenil. Aquests autors son: Teresa Duran, Teresa Colomer, Gemma Lluch, Antonio Rodríguez Almodóvar i Caterina Valriu. Un exemple clar com son les rondalles, han sigut substituïdes per altres tipus de llibres de lectura.

Gemma Lluch es la primera autora en aparèixer al llibre i comença la critica parlant de les influencies que han tingut les adaptacions metodològiques de Walt Disney. Son moltes les adaptacions on es pot veure reflectida l’anul·lació de la imaginació dels xiquets i la negativa transformació de les rondalles en els nostres xiquets. Un exemple clar es “La caputxeta Roja”, un conte que en l’antiguitat era de tradició oral i que ha passat a tindre múltiples interpretacions tant de obres escrites, com representacions teatrals o cinematogràfiques. També exposa grans exemples d’adaptacions dels Germans Grimm, Teresa Colomer, i com aquestes han influït al pensament social.

Caterina Valriu exposa detalladament les transformacions de personatges fantàstics, com bruixes, fades, mags, ... des de les versions tradicionals a les posteriors. Per exemple, en les versions tradicionals les bruixes eren lletges i malèvoles i en les versions actuals son belles i son personatges que realitzen accions positives en el conte. El passar aquestes transformacions permet trencar amb els canons naturals i amb els estereotips, permet educar en conèixer a la persona i no la seua aparença, el respecte, el conèixer a les persones, trobar important com es la persona interiorment i no deixar-nos portar pel seu exterior, el respecte als altres, la coeducació, etc. Aquestes transformacions ens permet com a educadors ensenyar als xiquets que les persones poden canviar i a no identificar a una persona per la seua aparença.

Antonio Rodríguez Almodóvar ens parla de l’humor, que trobem que es una peça fonamental per a involucrar als xiquets en l’àmbit de la lectura i de la formació literària. Aquest autor ens dona tècniques i mostres d’alguns llibres que ens pot ser útils per a potenciar l’humor. Un llibre mostra d’aquest es “El Lazarillo de Tormes”, que mitjançant l’humor tracta acciones reals que es vivien en l’època, però amb aquest to dona un altre focus.

Teresa Duran finalitza amb l’últim capítol fent-nos comprendre la importància de les il·lustracions i les imatges dels contes. Es una forma molt important de transmetre la idea del llibre,  amb els colors, les formes dels dibuixos, la seua disposició a la fulla, etc. A més de transmetre la idea serveix per millorar la comprensió del llibre sobre tot amb els xiquets més xicotets. Les il·lustracions ens permet avançar en la historia i cridar l’atenció dels xiquets.

Com a conclusió, aquest llibre ens permet veure la línia general del pas de la transmissió oral a la escrita. Ens aconsella no perdre la transmissió oral, ja que es molt important i ens permet fomentar la literatura d’una forma diferent. Com a futurs docents tenim un paper molt important en poder fomentar amb els nostres alumnes la transmissió oral. També m’ha aparegut molt important quan Gemma Lluch parla de les adaptacions cinematogràfiques de Walt Disney, i com a mestra, no donar-li més importància de la que tenen. I a característica humorística de la que parla Antonio Rodriguez també em pareix útil, ja que divertint i fent riure als xiquets es la millor forma de cridar la seua atenció. Totes aquestes tècniques i reflexions de les que tracta el llibre m’han permet fer la meua pròpia conclusió i les meues pròpies reflexions per poder transmetre la literatura de forma més oportuna i completa.