En aquest llibre es fa una reflexió de les influències i evolució de la
literatura al llarg del temps. Són cinc els autors els que participen en els
capítols d'aquest llibre: Teresa Colomer, Teresa Duran, Gemma Lluch, Antonio
Rodríguez Almodóvar i Caterina Valriu, exposant les seues idees sobre les
rondalles i contes i com aquestes han repercutit en la literatura infantil
actual. Hui en dia, el que abans era una de les formes més importants de
transmissió de literatura, les rondalles, han desaparegut entre les opcions
dels docents com a eina de lectura.
Aquest llibre comença amb la crítica de Gemma Lluch sobre la influència de
les adaptacions cinematogràfiques de Walt Disney, que ha provocat l'anul·lació
de la imaginació i la negativa transformació de les rondalles en els nostres
xiquets. Aquesta situació es pot veure clarament reflectida en la "Caputxeta
Vermella", una narració que prové de la literatura oral i que ha sigut una de
les més reinterpretades. Teresa Colomer és l'encarregada de fer-nos un
recorregut d'evolució d'aquesta transformació, exposant exemples d'adaptacions
que han hagut des dels Germans Grimm fins a l'actualitat, i com això ha influït
en el pensament social.
D'altra banda, també es fa una descripció detallada per part de Caterina
Valriu, de com s'han anat transformant els personatges més fantàstics (bruixes, fades ...) des de les versions més
tradicionals a les posteriors. Per exemple, abans les bruixes solien ser
lletges i dolentes, i ara podem encontrar-nos-les guapes i bones. Considero que
aquest canvi és positiu i important per a la literatura, ja que ens permet
trencar amb els estereotips i ens pot ajudar a ensenyar valors com la igualtat,
el respecte i la coeducació, sense deixar-se portar per les aparences.
En el quart capítol, Antonio Rodríguez Almodóvar ens parla de l’ humor, una
peça fonamental per començar a persuadir l'hàbit de lectura en els infants. Al
llarg del capítol ens mostra algunes de les maneres i llibres que ens pot
servir per potenciar l’ humor. Alguns d'aquests llibres, són contes picarescs
com "El Lazarillo de Tormes" que tracta de les burles i aventures del xic, els contes d'animals que són divertits per als xiquets i els contes meravellosos
que permeten transformar la realitat.
Per acabar, en l'últim capítol, Teresa Duran ens ajuda i ens fa comprendre
la importància que tens les il·lustracions en els contes i llibres per deixar
lliure la imaginació, i sobretot, la compressió. En això estic molt d'acord, ja
que les il·lustracions ens deixa avançar en la història i així aconseguir
enganxar als lectors, i en aquest cas als xiquets.
En conclusió, aquest llibre et fa veure i valorar la importància de la
transmissió oral i per tant, de no perdre-la; i justament els professors, som
una de les persones més adequades per aconseguir aquesta missió. És també un llibre molt interessant pel fet que tot allò
que ens consta són coses que a lo millor no ens hem parat a pensar-les, però
que com a futurs mestres ens interessaria conèixer per poder impartir una
educació literària més ampla i completa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada