Ressenya oral d`un llibre de lectura. Per cuatro cantonets de res

Conclusions

Ressenya: ''EL MAG D'OZ''

El primer que vaig pensar quan vaig terminar el llibre és el que canvia amb la historia adaptada, es dir, existeixen molts aspectes diferents al llibre original de Frank Baum i la profunditat de les històries del personatges principals (El lleó, l'home metàlic, l'home de paja i Dorothy). A més expliquen la exitència de les quatre zones del país i les quatre bruixes (Dues bones i dues malvades) i és important el final, molt diferent que el que plasmen al llibre adaptat. 

La història comença amb Dorothy, una xiqueta que viu a una granja de Kansas i a causa d'un cicló ella i el seu gos són transportats i acaven en el estrany món d'Oz on deurà viatjar a la Ciutat Maragda per a trovar-se amb el gra mag d'Oz, persona que pot ajudar a Dorothy a tornar a casa i complir els desitjos dels personatges.

Quan descobrim un nou i fascinant lloc el nostre cervell es diu que es millor que aquell on hem vivit sempre pero el nostre cor sent que es no es el nostre hogar i tenim moltes dudes a l'hora d'actuar amb els sentiments o amb els nostres pensaments. Es posible que siga més fàcil viure sense cor i sense cervell i no decidir-se però això és un acte de cobardia.

Les il.lustracions al llibre ens acompayen a llarg dels vint-i-cuatre capítols que completen aquest llibre disposant de cara i cos a cadascún dels personatges d'aquesta història que narren les aventures de quatre amics que es coneixen per casualitat però que quedadran units per a sempre (Cosa que pot passar a la vida reial). 

Les aventures narrades ens mostraran com els nostres complexes poden quedar darrere amb les situacions de perill i verem que podem ser més inteligents, nobles i valents de el que ens creiem.

L'home de paja ens ensenya a ser sempre objectius i lúcids, el llenyater ens darà grans leccions de bondat i compasió i el lleó ens inspira a ser valents i tindre la necessitat d'afrontar qualsevol obstacle al nostre camí. Dorothy per la seua part, ens diurà que per molt hermoses que pugan ser les noves terres que coneixem en cap lloc estarem més feliços que en els llocs on estén els nostres èssers que volem.

El mag d'Oz és tot un clàssic infantil que ens fa viatjar fins meravelloses terres però també a terres plenes de enemigs i mostrant dues aspectes totalment diferents: el bé i el mal i si t'agrada la fantasia de conèixer noves criatures i vivir aventures aquest llibre és perfecte per enfonsarte en un món meravellòs.

  

Ressenya: "Les aventures d'Alícia al País de les Meravelles"

Ressenya oral "Pinotxo"

Ressenya: "De la narrativa oral a la literatura per a infants"

El llibre a tractar es "De la narrativa oral a la literatura per a infants". Es una reflexió i evolució al llarg del temps. Són cinc autors els que participen en aquest llibre donant la seua opinió i exposant les seues idees sobre rondalles i contes i la seua repercussió en la literatura infantil i juvenil. Aquests autors son: Teresa Duran, Teresa Colomer, Gemma Lluch, Antonio Rodríguez Almodóvar i Caterina Valriu. Un exemple clar com son les rondalles, han sigut substituïdes per altres tipus de llibres de lectura.

Gemma Lluch es la primera autora en aparèixer al llibre i comença la critica parlant de les influencies que han tingut les adaptacions metodològiques de Walt Disney. Son moltes les adaptacions on es pot veure reflectida l’anul·lació de la imaginació dels xiquets i la negativa transformació de les rondalles en els nostres xiquets. Un exemple clar es “La caputxeta Roja”, un conte que en l’antiguitat era de tradició oral i que ha passat a tindre múltiples interpretacions tant de obres escrites, com representacions teatrals o cinematogràfiques. També exposa grans exemples d’adaptacions dels Germans Grimm, Teresa Colomer, i com aquestes han influït al pensament social.

Caterina Valriu exposa detalladament les transformacions de personatges fantàstics, com bruixes, fades, mags, ... des de les versions tradicionals a les posteriors. Per exemple, en les versions tradicionals les bruixes eren lletges i malèvoles i en les versions actuals son belles i son personatges que realitzen accions positives en el conte. El passar aquestes transformacions permet trencar amb els canons naturals i amb els estereotips, permet educar en conèixer a la persona i no la seua aparença, el respecte, el conèixer a les persones, trobar important com es la persona interiorment i no deixar-nos portar pel seu exterior, el respecte als altres, la coeducació, etc. Aquestes transformacions ens permet com a educadors ensenyar als xiquets que les persones poden canviar i a no identificar a una persona per la seua aparença.

Antonio Rodríguez Almodóvar ens parla de l’humor, que trobem que es una peça fonamental per a involucrar als xiquets en l’àmbit de la lectura i de la formació literària. Aquest autor ens dona tècniques i mostres d’alguns llibres que ens pot ser útils per a potenciar l’humor. Un llibre mostra d’aquest es “El Lazarillo de Tormes”, que mitjançant l’humor tracta acciones reals que es vivien en l’època, però amb aquest to dona un altre focus.

Teresa Duran finalitza amb l’últim capítol fent-nos comprendre la importància de les il·lustracions i les imatges dels contes. Es una forma molt important de transmetre la idea del llibre,  amb els colors, les formes dels dibuixos, la seua disposició a la fulla, etc. A més de transmetre la idea serveix per millorar la comprensió del llibre sobre tot amb els xiquets més xicotets. Les il·lustracions ens permet avançar en la historia i cridar l’atenció dels xiquets.

Com a conclusió, aquest llibre ens permet veure la línia general del pas de la transmissió oral a la escrita. Ens aconsella no perdre la transmissió oral, ja que es molt important i ens permet fomentar la literatura d’una forma diferent. Com a futurs docents tenim un paper molt important en poder fomentar amb els nostres alumnes la transmissió oral. També m’ha aparegut molt important quan Gemma Lluch parla de les adaptacions cinematogràfiques de Walt Disney, i com a mestra, no donar-li més importància de la que tenen. I a característica humorística de la que parla Antonio Rodriguez també em pareix útil, ja que divertint i fent riure als xiquets es la millor forma de cridar la seua atenció. Totes aquestes tècniques i reflexions de les que tracta el llibre m’han permet fer la meua pròpia conclusió i les meues pròpies reflexions per poder transmetre la literatura de forma més oportuna i completa. 

Ressenya del llibre "De la narrativa oral a la literatura per a infants".

En aquest llibre es fa una reflexió de les influències i evolució de la literatura al llarg del temps. Són cinc els autors els que participen en els capítols d'aquest llibre: Teresa Colomer, Teresa Duran, Gemma Lluch, Antonio Rodríguez Almodóvar i Caterina Valriu, exposant les seues idees sobre les rondalles i contes i com aquestes han repercutit en la literatura infantil actual. Hui en dia, el que abans era una de les formes més importants de transmissió de literatura, les rondalles, han desaparegut entre les opcions dels docents com a eina de lectura. 

Aquest llibre comença amb la crítica de Gemma Lluch sobre la influència de les adaptacions cinematogràfiques de Walt Disney, que ha provocat l'anul·lació de la imaginació i la negativa transformació de les rondalles en els nostres xiquets. Aquesta situació es pot veure clarament reflectida en la "Caputxeta Vermella", una narració que prové de la literatura oral i que ha sigut una de les més reinterpretades. Teresa Colomer és l'encarregada de fer-nos un recorregut d'evolució d'aquesta transformació, exposant exemples d'adaptacions que han hagut des dels Germans Grimm fins a l'actualitat, i com això ha influït en el pensament social.

D'altra banda, també es fa una descripció detallada per part de Caterina Valriu, de com s'han anat transformant els personatges més fantàstics (bruixes, fades ...) des de les versions més tradicionals a les posteriors. Per exemple, abans les bruixes solien ser lletges i dolentes, i ara podem encontrar-nos-les guapes i bones. Considero que aquest canvi és positiu i important per a la literatura, ja que ens permet trencar amb els estereotips i ens pot ajudar a ensenyar valors com la igualtat, el respecte i la coeducació, sense deixar-se portar per les aparences.

En el quart capítol, Antonio Rodríguez Almodóvar ens parla de l’ humor, una peça fonamental per començar a persuadir l'hàbit de lectura en els infants. Al llarg del capítol ens mostra algunes de les maneres i llibres que ens pot servir per potenciar l’ humor. Alguns d'aquests llibres, són contes picarescs com "El Lazarillo de Tormes" que tracta de les burles i aventures del xic, els contes d'animals que són divertits per als xiquets i els contes meravellosos que permeten transformar la realitat.

Per acabar, en l'últim capítol, Teresa Duran ens ajuda i ens fa comprendre la importància que tens les il·lustracions en els contes i llibres per deixar lliure la imaginació, i sobretot, la compressió. En això estic molt d'acord, ja que les il·lustracions ens deixa avançar en la història i així aconseguir enganxar als lectors, i en aquest cas als xiquets.

En conclusió, aquest llibre et fa veure i valorar la importància de la transmissió oral i per tant, de no perdre-la; i justament els professors, som una de les persones més adequades per aconseguir aquesta missió. És també un llibre molt interessant pel fet que tot allò que ens consta són coses que a lo millor no ens hem parat a pensar-les, però que com a futurs mestres ens interessaria conèixer per poder impartir una educació literària més ampla i completa.

Ressenya oral d'un llibre de lectura: El llapis de Rosalia

Ressenya oral d'un llibre de lectura: La navidad de Mickey

Pla lector: Introducció

En primer lloc, dir que un pla de foment de la lectura és un programa que conté una sèrie d'actuacions amb la finalitat d’ afavorir l’ interès per la lectura entre els xiquets i xiquetes. Part, a més, de la consideració de la lectura com a instrument fonamental per a l'aprenentatge en totes les àrees de l'ensenyament, i també com a font d'entreteniment i plaer.

El pla lector que anem a elaborar, va dirigit al col·legi "La Crimapa" situat a València. En aquest col·legi se li dóna molta importància a la lectura, i així ho demostra fent extraescolars relacionades amb aquest món. Aquestes activitats que van dirigides a tot el cicle d'infantil, són fetes per poder per desenvolupar una infinitat d'habilitats en els xicotets

Podem dir que el context sociocultural on està situat el centre pot ser beneficiós pel que fa a la lectura, ja que és un barri on la majoria dels habitants gaudeixen d'un bon nivell econòmic. Això implica que l'alumnat del centre té accés a materials com llibres, noves tecnologies, etc. També, mitjançant enquestes hem obtingut la informació que un alt percentatge de pares són lectors habituals i per tant, atès que els nens imiten en gran part les accions que realitzen els seus pares, és una dada d'interès per poder aconseguir que aquesta acció es converteixi en plaer propi.

 Al centre s'observa un alt nivell de competència literària i lectora, ja que des de ben xicotets comencen a llegir llibres amb l'ajuda de la mestra, coneixent així algunes obres com Els tres porquets, Caputxeta vermella, La ventafocs, etc.

  Quant als criteris d’avaluació de la competència literària són fomentar en l'alumnat l’ interès per la lectura convertint-se així en activitat d'oci i gaudi,
afavorir la comprensió lectora des de totes les àrees, estimular l'ús de fonts documentals complementàries al llibre de text (tant en suports impresos com en suport digital i audiovisual), fomentar en l'alumnat una actitud reflexiva i crítica mitjançant el tractament de la informació i contribuir al desenvolupament de la competència lingüística en l'alumnat.

 A més a més, en aquest pla lector s’inclou al professorat amb programes de formació, activitats complementàries de formació per propiciar una bona competència lectora, i reunions per a tractar tots els temes relacionats amb la lectura i la literatura. És imprescindible que el professorat s’involucre en el pla de foment de la lectura, ja que es un aspecte que inclou a tota la comunitat educativa.

El Pla Lector del nostre centre és una selecció de llibres adequats per als alumnes de cada curs d'Educació Primària des del punt de vista pedagògic. Aquesta selecció s'ha dut a terme amb la idea de contribuir a la promoció de la lectura a l'aula. Cada llibre va acompanyat d'una sèrie de materials que possibiliten la seva explotació didàctica: tres llibres de lectura, tres propostes didàctiques vinculades als mateixos, na revista per a la família, un passaport de lectura que permet a cada alumne portar un registre dels llibres que ha llegit (ja siguin recomanats a l'escola o lliures) i anotar el seu valoració i una fitxa d'avaluació del procés lector.

Finalment, l'avaluació ha de formar part del procés d'ensenyament, tant durant el seu transcurs com en la comprovació dels aprenentatges assolits. Pel que, una forma d'avaluar que hem trobat interessant, és que avaluem tots els que hem participat en aquest pla: començant pels professors, passant per les famílies i acabant pels alumnes. Els adults avaluessin a través d'enquestes i els alumnes similar, però amb gomets.

PLA LECTOR: ACTIVITATS D´AULA AMB EL GRUP

Com ja sabem, la lectura en els alumnes és molt important per al desenvolupament dels alumnes en la competència literaria, per això el més recomanable és començar el més prompte possible. Per aquest motiu, s'explicarà dues activitats que es faran diariament a l'escola abans, durant i després de la lectura a més d'una avaluació de la lectura per tal de millorar com ja he dit la competència literaria en els alumnes des que hi son a infantil.

Les dues activitats estan dividides principalment en tres fases: Abans de la lectura, durant la lectura i després la lectura. En la primera activitat el professor o professora presentarà un mateix llibre per tots els alumnes.

-Abans de la lectura els alumnes tan sols amb escoltar el nom del llibre i amb la visualització de la portada diuran que pensen sobre quines coses passaran al llibre, es dir, la trama principal, amb l'objectiu d'activar la seua imaginació.

-Durant la lectura i a mesura que els xiquets anen descobrint la trama del llibre y els personatges que hi ha tindran que elegir el personatge que més li agrade i per què l'han triat.

- Desprès de la lectura, una volta finalitzada, els alumnes realitzaran un còmic amb vinyetes on es resuma l'historia per tal que que els alumnes pugan tant recordar l'historia com intentar resumirla amb dibuixos.

Com a mètode d'avaluació es fará una menuda obra de teatre on es puga representar el llibre i es done l'oportunitat als alumnes d'estar reprensentar als seus personatges preferits i disfruten tant la lectura com el teatre.

En la segona activitat el professor o professora portará a clase una gran quantitat de llibres per a que cada alumne puga triar el llibre que li agrade més.

-Abans de la lectura els alumnes triaven els llibres que més li agradaven unicament amb el que vegen en la portada del llibre o simplement amb el nom del llibre.

-Durant la lectura i a mesura que arriven a la meitat del llibre ellas alumnes formaran grups de treball de cinc o sis persones on tindran que crear un final alternatiu de la historia amb l'objectiu d'estimular la seua crativitat.

-Desprès de la lectura i una vegada finalitzat el llibre (en l'activitat anterior desprès de finalitzar el treball grupal és necesari contiruar llegint el llibre) és farà un resum menut de la història i ens contaran si els ha agradat la historia.

Com a mètode d'avaluació els alumnes faran dibuixos de les escenes del llibre on cal que aparengan els personatges del llibre i ells mateixos dibuixats.

PLA LECTOR: Activitats per a tota la comunitat d'aprenentatge

Per tal de completar el nostre pla lector parlarem de les activitats generals que es portaran a cap al llarg de tot l’any escolar i on es ten en compte a tota la comunitat d’aprenentatge.

Per fer partícips a la família de la formació literaria dels seus fills es poden fer diferents actuacions com son: passar fulls informatius, realitzar xarrades o taules redones per a la formació de com potenciar la lectura dels seus fills,  etc. I allò important es la seua participació en les activitats del centre, les activitats que proposa el centre son:

1.Dia del llibre

El dia 23 d’ abril, aprofitant la celebració a nivell nacional del dia del llibre, festejarem aquesta festa també al nostre col·legi. Al igual que es celebren dies com halloween, la castanyera, etc. Considerem que aquest es un dia important per reivindicar la literatura, encara que aquest dia haurien de ser tots els dies, ja que tots els dies deuríem de descobrir llibres nous, i parlar d’aquests.

Fins a l’hora del pati, s’impartiran classes normals, després d’aquest diferenciarem per nivells allò que anem a fer.

Als alumnes d’infantil els farem un taller de titelles, primer per part dels mestres i amb l’ajuda dels pares o familiars que vulguin assistir contarem una historia de titelles, i després ajudarem als xiquets a crear les seues pròpies titelles dels personatges principals del conte.

Als alumnes de primària, diferenciant per nivells als alumnes de primer i segon, els alumnes de tercer i quart, i el alumnes de cinquè i sisè, tractarem un teatre adaptat a cadascun dels nivells, on treballarem l’obra teatral i intentarem representar alguna escena característica.

Per la vesprada, es portarà a cap per a tots els alumnes del centre i, amb ajuda de l’associació de pares i mares i tots els pares que de forma individual vulguen i puguen ajudar-nos, el mercat solidari de llibres, on tots els alumnes aportaran un llibre que haurà de ser bescanviat per un altre llibre que haja portat algun company.

2. Tertúlies literàries

Activitat pensada per a tots els alumnes del centre, però on s’haurà de fer diferenciació en els llibres per adaptar-se a tots els nivells educatius.

Per cursos, els tutors elegiran un llibre cada mes, per realitzar l’últim dijous de cada mes una tertúlia literària al finalitzar les classes del dia.

Es tracta d’una activitat voluntària, on podran assistir aquells alumnes, pares, mares o familiars que ho desitgen.

A la tertúlia es parlarà del llibre elegit per a cada curs, d’allò que ens ha agradat més i menys, de si es transferible per a altres nivells educatius, temes del qual tracten els llibres, etc.

Considerem que es una activitat que ens posa a tots al mateix nivell literari, ja que tots podem aprendre i donar les nostres idees de tot allò que es parla a la tertúlia, és una activitat enriquidora i diversa.

3.Visita a la biblioteca pública

Amb la coordinació del servei públic de biblioteca de la nostra comunitat, realitzarem una visita a aquesta per a tots els nivells educatius.

La bibliotecària, amb la que ja hem tractant anteriorment altres anys, ens realitzarà una visita guiada per la biblioteca, on ens indicarà el seu funcionament, com estan distribuïts els llibres, quina es la forma de trobar-los, com poder tindre el carnet de la biblioteca, quant de temps podem tindre un llibre a la nostra casa, la utilització de les aules d’estudi, d’ordinadors, etc.

Durant aquest matí, a més d’assabentar-se de tots aquests aspectes de la biblioteca, podran gaudir de llegir tots els llibres que vulguen i que troben a la seua ma a la nostra biblioteca.

A aquestes tres activitats específiques poden incloure’s al llarg del curs altres activitats que vagen sortint, com citava al principi es podran proposar taules redones o assemblees per als pares que els interese assabentar-se de com potenciar la formació literària dels seus fills, activitats propostes per l’AMPA, treballar amb associacions properes al col·legi com puguen ser l’associació de persones majors que venen a contar contes tradicionals als xiquets, assistir a activitats culturals de l’ajuntament o participar en concursos d’escriptura que es convoquen des de la localitat o des d’altres llocs que el centre considere interesant.

En conclusió, a més de portar a cap les nostres tres activitats principals del foment de la lectura i en formar als nostres alumnes en literatura, també podem anar realitzant que vagen sortint per par de l’ajuntament, associacions, etc.

Tertúlia tècnica: Gramàtica de la fantasía

Biografia de l'autor

                   Gianni Rodari autor del llibre va nàixer en Omegna (Itàlia), el dia 23 d'octubre de 1920, i va morir a Roma el 14 d'abril de 1980. Rodari, a més d'escriptor també ha sigut periodista, mestre, militant polític i divulgador de la nova pedagogia a Itàlia. Gràcies al seu gran treball al servei de la fantasia i la seua forta defensa del xiquet, va ser considerat el pedagog de la imaginació, atorgant-li un paper de creador actiu amb capacitat per a transformar el món.

                   Els primers textos que va escriure per a xiquets van ser l'any 1948 en un periòdic del Partit Comunista Italià, pel qual Rodari va emprendre la seua professió com a periodista. En aqueix periòdic va crear les seues primeres narracions humorístiques curtes, cobles, van nàixer les seues primeres filastrocche, i reguitzells lligats a la poesia popular italiana.

                   Aquest autor combina l'humor i la imaginació en les seues més de vint llibres per a la infància ja publicats. Rodari, en els anys 60 va transitar diverses escoles italianes on narrava històries i també contestava a les preguntes que els xiquets li feien. Aquest últim exercici que *Rodari va realitzar, tal com explica en el “Prefaci”, culminarà en la reescriptura i en la publicació del seu llibre.

Presentació de l'obra

“Gramàtica de la fantasia” és una obra composta per 44 capítols que tracta d'explicar diversos mètodes per a ajudar als xiquets i també a us majors a crear i explicar històries, i per a açò considera necessària i bàsica la creativitat i la imaginació, però perquè aquestes capacitats o habilitats puguen desenvolupar-se de manera eficaç, s'han de preparar i treballar de manera correcta, per a açò l'acte Rodari mostra una varietat d'exercicis, activitats i tècniques que veurem a continuació. 

Les experiències de l'autor en el camp dels xiquets es troben i es poden observar en una gran part del llibre, la qual cosa ajuda a entendre moltes de les actituds i comportaments dels xiquets. Aquest llibre també és un suport per a persones que convisquen amb xiquets, com els educadors, cuidadors, pares, perquè el que ens vol mostrar l'autor és vàlid per a totes les persones que tracten amb xiquets, com es pot observar en diversos capítols que estan dedicats a les mares i a persones que conviuen amb xiquets a casa; aquests tracten sobre objectes de la casa, el menjar en particular.

Una altra part d'aquest llibre està dedicada a les endevinalles, les quals m'han resultat molt interessants ja que considere que a través de les endevinalles, són una base i un punt de suport molt important per a la creació de contes i la imaginació. També en els capítols en els quals l'autor parla dels contes tradicionals, em sembla molt interessant, perquè els contes tradicionals són els principals subjectes directes que ens parlen del passat, ajuden a conèixer la història, l'evolució i crec que són un recurs fonamental per a la creativitat i el desenvolupament de la imaginació.

En la part final del llibre, l'autor parla de les reaccions que els xiquets han tingut en sentir contes fets i de les seues pròpies experiències personals, la qual cosa m'ha resultat interessant i amè ja que el llibre ha sigut bastant complex de llegir.

Les tècniques que vaig a mostrar a continuació són les que para mi han tingut més valor i té més valor a l'hora de treballar com a educadora, considere que es tracten de tècniques que em poden resultar de molta ajuda per a desenvolupar-les en classe i poder treballar la creativitat i la imaginació. Cada tècnica treballant camps diferents tracten de desenvolupar les mateixes capacitats, més que desenvolupar treballar-les i fomentar-les. També hi ha algunes que es complementen d'unes altres, per la qual cosa fan les tècniques més interessants.

·         La xinesa en l'estany, ací l'autor presenta unes tècniques simples, com “esbocinar” una paraula, la qual cosa consisteix a unir diverses lletres i formar amb elles altres paraules o frases. També es pot fer utilitzant la terminació o el comence de la mateixa paraula.

·         El binomi fantàstic és una tècnica molt semblada a les quals apareixen en capítols anteriors, però en aquesta utilitza dues paraules. Una activitat molt interessant que mostra l'autor, és que un xiquet escriu en la part visible de la pissarra una paraula i un altre xiquet en la part invisible, i s'uneixen ambdues amb preposicions i conjuncions i formen una situació fantàstica determinada. A aquest capítol l'autor fa referència durant el desenvolupament de tot el llibre.

·         Que ocorreria si…, és una tècnica denominada hipòtesi fantàstica, és molt senzilla i consisteix a formular la pregunta, què ocorreria si?, s'han de triar a l'atzar un subjecte i un predicat, donant relació al que es vulga treballar.

·         L'avi de Lenin, tal com el propi autor diu, aquest capítol és una continuació de l'anterior, però en aquest cas la pregunta es pot fer a més amb un substantiu, atribut o un verb.

·         El prefix arbitrari, aquesta tècnica els serveix als xiquets per a crear paraules, que siguen semblades a qualsevol prefix, que realment no existeixen però els fa volar la seua imaginació.

·         L'error creatiu, és una tècnica que consisteix a crear històries a través d'errors comesos pels xiquets. Aquesta tècnica els serveix per a augmentar la seua imaginació i corregir l'error de forma no traumàtica.

·         Vells jocs, és una activitat que tracta d'aconseguir retallades de titulars de periòdics per a formar poemes o xicotetes històries.

·         Construcció d'un Limerick, aquesta ajuda a desenvolupar la imaginació i inventar-se una història ben estructurada i seguint diversos passos, com: elecció d'un protagonista, indicació d'una qualitat expressada per una acció, realització del predicat i l'elecció de l'epítet final.

·         Caputxeta roja en helicòpter; en aquesta l'educador dóna a us xiquets una llista amb 5 paraules per exemple que suggereixen a Caputxeta Roja o a qualsevol altre conte i amb aqueixes paraules han de formar una història. Aquesta activitat és divertida perquè se'ls dóna als xiquets paraules al fet que trenquen amb les anteriors. D'aquesta manera, l'educador pot observar la capacitat que els xiquets tenen per a reaccionar davant un element inesperat.

·         Els contes a l'inrevés, aquesta tècnica és molt entretinguda perquè consisteix a invertir les històries que coneixem i crear en els xiquets noves sensacions i emocions.
Que ocorre després, apareix en el capítol XIX, l'autor tracta d'explicar la creació de noves històries a partir de contes ja coneguts.

·         Amanida de contes, és una tècnica que consisteix a barrejar els personatges i accions de diversos contes formant un solament.

·         Anàlisi de la Befana, tracta de donar molta importància a un personatge en concret i crear històries que li envolten. L'autor utilitza com a exemple a Befana , explicant que el que pretén és que la imaginació treballe amb dades molt simples, al que li crida anàlisi fantàstica.

·        El hombrecillo de vidre, és una continuació al capítol anterior, amb el personatge que hem citat ha de tenir unes característiques per a poder crear històries.
El xiquet com a protagonista, tracta de crear històries sent el xiquet el principal protagonista, deixant que el xiquet també participe en la creació d'aqueix conte.

·         Histories “tabú”, com ja sabem hi ha algunes paraules que els xiquets coneixen o veuen com prohibides a causa de la càrrega significativa que tenen. Aquesta tècnica tracta de crear històries amb aqueixes paraules per a rebaixar aqueix valor pejoratiu que tenen.

Conclusions

Les conclusions que he pogut traure després de llegir “Gramàtica de la fantasia”, és que és un llibre que m'ha servit molt com a futura educadora, ja siga per les tècniques que s'ofereixen com per les experiències que l'acte mostra. A pesar que el llibre m'ha resultat bastant complicat de llegir pels personatges que l'autor introduïa que pel que sembla eren persones que han tingut una importància major o menor en la seua vida, ha sigut interessant poder conèixer aquesta varietat de tècniques per a treballar la creativitat i la imaginació.

Considere que el que l'autor vol plasmar en aquest llibre és la diferència entre el que és una tècnica i el que no, com es pot observar en el llibre; en primer lloc exposa la tècnica i posteriorment posa algun exemple i la seua experiència personal; per açò és important destacar que l'autor fa referència absoluta al Binomi Fantàstic, que ho explica en l'IV capítol i considere que el llibre es basa en açò i la resta és un desenvolupament entorn del Binomi.

En definitiva, llegir aquest llibre ha sigut una nova experiència amb la lectura i un altre nou aprenentatge tant professional com personalment, el Binomi és una gran tècnica per a treballar amb els xiquets, ja que fomenta la imaginació d'inventar històries a partir de paraules que a priori no tenen gens en comú, però que gràcies a aquesta estimulació pot ser que tinguen més en comú del que sembla. A més que ens ajuda a crear històries divertides, innovadores i creatives.