Ressenya oral d`un llibre de lectura. Per cuatro cantonets de res

Conclusions

Ressenya: ''EL MAG D'OZ''

El primer que vaig pensar quan vaig terminar el llibre és el que canvia amb la historia adaptada, es dir, existeixen molts aspectes diferents al llibre original de Frank Baum i la profunditat de les històries del personatges principals (El lleó, l'home metàlic, l'home de paja i Dorothy). A més expliquen la exitència de les quatre zones del país i les quatre bruixes (Dues bones i dues malvades) i és important el final, molt diferent que el que plasmen al llibre adaptat. 

La història comença amb Dorothy, una xiqueta que viu a una granja de Kansas i a causa d'un cicló ella i el seu gos són transportats i acaven en el estrany món d'Oz on deurà viatjar a la Ciutat Maragda per a trovar-se amb el gra mag d'Oz, persona que pot ajudar a Dorothy a tornar a casa i complir els desitjos dels personatges.

Quan descobrim un nou i fascinant lloc el nostre cervell es diu que es millor que aquell on hem vivit sempre pero el nostre cor sent que es no es el nostre hogar i tenim moltes dudes a l'hora d'actuar amb els sentiments o amb els nostres pensaments. Es posible que siga més fàcil viure sense cor i sense cervell i no decidir-se però això és un acte de cobardia.

Les il.lustracions al llibre ens acompayen a llarg dels vint-i-cuatre capítols que completen aquest llibre disposant de cara i cos a cadascún dels personatges d'aquesta història que narren les aventures de quatre amics que es coneixen per casualitat però que quedadran units per a sempre (Cosa que pot passar a la vida reial). 

Les aventures narrades ens mostraran com els nostres complexes poden quedar darrere amb les situacions de perill i verem que podem ser més inteligents, nobles i valents de el que ens creiem.

L'home de paja ens ensenya a ser sempre objectius i lúcids, el llenyater ens darà grans leccions de bondat i compasió i el lleó ens inspira a ser valents i tindre la necessitat d'afrontar qualsevol obstacle al nostre camí. Dorothy per la seua part, ens diurà que per molt hermoses que pugan ser les noves terres que coneixem en cap lloc estarem més feliços que en els llocs on estén els nostres èssers que volem.

El mag d'Oz és tot un clàssic infantil que ens fa viatjar fins meravelloses terres però també a terres plenes de enemigs i mostrant dues aspectes totalment diferents: el bé i el mal i si t'agrada la fantasia de conèixer noves criatures i vivir aventures aquest llibre és perfecte per enfonsarte en un món meravellòs.

  

Ressenya: "Les aventures d'Alícia al País de les Meravelles"

Ressenya oral "Pinotxo"

Ressenya: "De la narrativa oral a la literatura per a infants"

El llibre a tractar es "De la narrativa oral a la literatura per a infants". Es una reflexió i evolució al llarg del temps. Són cinc autors els que participen en aquest llibre donant la seua opinió i exposant les seues idees sobre rondalles i contes i la seua repercussió en la literatura infantil i juvenil. Aquests autors son: Teresa Duran, Teresa Colomer, Gemma Lluch, Antonio Rodríguez Almodóvar i Caterina Valriu. Un exemple clar com son les rondalles, han sigut substituïdes per altres tipus de llibres de lectura.

Gemma Lluch es la primera autora en aparèixer al llibre i comença la critica parlant de les influencies que han tingut les adaptacions metodològiques de Walt Disney. Son moltes les adaptacions on es pot veure reflectida l’anul·lació de la imaginació dels xiquets i la negativa transformació de les rondalles en els nostres xiquets. Un exemple clar es “La caputxeta Roja”, un conte que en l’antiguitat era de tradició oral i que ha passat a tindre múltiples interpretacions tant de obres escrites, com representacions teatrals o cinematogràfiques. També exposa grans exemples d’adaptacions dels Germans Grimm, Teresa Colomer, i com aquestes han influït al pensament social.

Caterina Valriu exposa detalladament les transformacions de personatges fantàstics, com bruixes, fades, mags, ... des de les versions tradicionals a les posteriors. Per exemple, en les versions tradicionals les bruixes eren lletges i malèvoles i en les versions actuals son belles i son personatges que realitzen accions positives en el conte. El passar aquestes transformacions permet trencar amb els canons naturals i amb els estereotips, permet educar en conèixer a la persona i no la seua aparença, el respecte, el conèixer a les persones, trobar important com es la persona interiorment i no deixar-nos portar pel seu exterior, el respecte als altres, la coeducació, etc. Aquestes transformacions ens permet com a educadors ensenyar als xiquets que les persones poden canviar i a no identificar a una persona per la seua aparença.

Antonio Rodríguez Almodóvar ens parla de l’humor, que trobem que es una peça fonamental per a involucrar als xiquets en l’àmbit de la lectura i de la formació literària. Aquest autor ens dona tècniques i mostres d’alguns llibres que ens pot ser útils per a potenciar l’humor. Un llibre mostra d’aquest es “El Lazarillo de Tormes”, que mitjançant l’humor tracta acciones reals que es vivien en l’època, però amb aquest to dona un altre focus.

Teresa Duran finalitza amb l’últim capítol fent-nos comprendre la importància de les il·lustracions i les imatges dels contes. Es una forma molt important de transmetre la idea del llibre,  amb els colors, les formes dels dibuixos, la seua disposició a la fulla, etc. A més de transmetre la idea serveix per millorar la comprensió del llibre sobre tot amb els xiquets més xicotets. Les il·lustracions ens permet avançar en la historia i cridar l’atenció dels xiquets.

Com a conclusió, aquest llibre ens permet veure la línia general del pas de la transmissió oral a la escrita. Ens aconsella no perdre la transmissió oral, ja que es molt important i ens permet fomentar la literatura d’una forma diferent. Com a futurs docents tenim un paper molt important en poder fomentar amb els nostres alumnes la transmissió oral. També m’ha aparegut molt important quan Gemma Lluch parla de les adaptacions cinematogràfiques de Walt Disney, i com a mestra, no donar-li més importància de la que tenen. I a característica humorística de la que parla Antonio Rodriguez també em pareix útil, ja que divertint i fent riure als xiquets es la millor forma de cridar la seua atenció. Totes aquestes tècniques i reflexions de les que tracta el llibre m’han permet fer la meua pròpia conclusió i les meues pròpies reflexions per poder transmetre la literatura de forma més oportuna i completa. 

Ressenya del llibre "De la narrativa oral a la literatura per a infants".

En aquest llibre es fa una reflexió de les influències i evolució de la literatura al llarg del temps. Són cinc els autors els que participen en els capítols d'aquest llibre: Teresa Colomer, Teresa Duran, Gemma Lluch, Antonio Rodríguez Almodóvar i Caterina Valriu, exposant les seues idees sobre les rondalles i contes i com aquestes han repercutit en la literatura infantil actual. Hui en dia, el que abans era una de les formes més importants de transmissió de literatura, les rondalles, han desaparegut entre les opcions dels docents com a eina de lectura. 

Aquest llibre comença amb la crítica de Gemma Lluch sobre la influència de les adaptacions cinematogràfiques de Walt Disney, que ha provocat l'anul·lació de la imaginació i la negativa transformació de les rondalles en els nostres xiquets. Aquesta situació es pot veure clarament reflectida en la "Caputxeta Vermella", una narració que prové de la literatura oral i que ha sigut una de les més reinterpretades. Teresa Colomer és l'encarregada de fer-nos un recorregut d'evolució d'aquesta transformació, exposant exemples d'adaptacions que han hagut des dels Germans Grimm fins a l'actualitat, i com això ha influït en el pensament social.

D'altra banda, també es fa una descripció detallada per part de Caterina Valriu, de com s'han anat transformant els personatges més fantàstics (bruixes, fades ...) des de les versions més tradicionals a les posteriors. Per exemple, abans les bruixes solien ser lletges i dolentes, i ara podem encontrar-nos-les guapes i bones. Considero que aquest canvi és positiu i important per a la literatura, ja que ens permet trencar amb els estereotips i ens pot ajudar a ensenyar valors com la igualtat, el respecte i la coeducació, sense deixar-se portar per les aparences.

En el quart capítol, Antonio Rodríguez Almodóvar ens parla de l’ humor, una peça fonamental per començar a persuadir l'hàbit de lectura en els infants. Al llarg del capítol ens mostra algunes de les maneres i llibres que ens pot servir per potenciar l’ humor. Alguns d'aquests llibres, són contes picarescs com "El Lazarillo de Tormes" que tracta de les burles i aventures del xic, els contes d'animals que són divertits per als xiquets i els contes meravellosos que permeten transformar la realitat.

Per acabar, en l'últim capítol, Teresa Duran ens ajuda i ens fa comprendre la importància que tens les il·lustracions en els contes i llibres per deixar lliure la imaginació, i sobretot, la compressió. En això estic molt d'acord, ja que les il·lustracions ens deixa avançar en la història i així aconseguir enganxar als lectors, i en aquest cas als xiquets.

En conclusió, aquest llibre et fa veure i valorar la importància de la transmissió oral i per tant, de no perdre-la; i justament els professors, som una de les persones més adequades per aconseguir aquesta missió. És també un llibre molt interessant pel fet que tot allò que ens consta són coses que a lo millor no ens hem parat a pensar-les, però que com a futurs mestres ens interessaria conèixer per poder impartir una educació literària més ampla i completa.