La tradició oral

La història de la literatura comença des del moment en el que la raça humana es capaç de processar informació i transmetre-ho a través de la llengua.

En l’època antiga, la literatura esta marcada per mites i llegendes. En el cas dels mites s’utilitzaven per donar resposta a successos que passàvem com la mort, el canvi de temps, inclús el pas del dia a la nit i viceversa; les llegendes, per ressaltar característiques d’un poble o ciutat; i la faula, en la que els personatges principals son els animals. Destacar alguns mites i llegendes de la zona americana com: ¿Qué hacer con los dientes? O Los dioses de la Luz. També eren comuns per part del poble els refranys o dites.

A l’època medieval, la transmissió oral va ser molt destacada. Eren mols els grups de persones del poble que es reunien per veure representacions còmiques en llengua vulgar o en llatí. Aquests espectacles els podien trobar en molts països europeus. I més tard, aquest tipus de literatura marcava el Segle d’Or Espanyol.

De l’edat mitjana al renaixement es destaquen dos grans canvis, que més influència tenen en la literatura a nivell mundial, el pas de la cultura oral a els manuscrits literaris, i després dels manuscrits a l’impremta ( a l’any 1476).

Però no va ser fins al segle XVIII quan la literatura infantil i juvenil comença a tindre lloc dins de la societat, és aleshores quan comença a considerar-se al xiquet com un ser autònom amb necessitats pròpies. A aquest segle, dons llibres influents van ser : Robinson Crusoe (1719) de Daniel Defoe y Els viatges  de Gulliver (1726) de Jonathan Swif. També destaca en aquest segle autors com Rousseau.

El segle XIX i el Romanticisme, amb la seua exaltació de l'individu, afavoreix l'auge de la fantasia, i, amb l'interès pel nacional, fomenta el folklore autòcton que porta als autors a cercar i recopilar antigues llegendes i contes folklòrics.

A Alemanya destaca la labor dels germans Grimm (Wilhelm i Jakob),  arrepleguen narracions populars cercant la informació tant en poetes cultes com en gent del poble. Entre ells destaquen Blanca Nieves, Hänsel i Gretel, Pulgarcito, Yorinda i Yoringel, i Rapunzel.

La situació a Espanya era més enrarida. Als segles XVI i XVII només trobem algunes recopilacions de folklore infantil, com a Jocs de Nochebuena al diví, d'Alonso de Ledesma (1562- 1623) o Fabulario de contes antics i nous (1613) de Sebastián Mey.

Al segle XVIII també a la nostra nació es considera que el xiquet mereix atenció especial, encara que continua predominant la intenció didàctica en la elaboració d’obres literàries. Destaca Tomás de Iriante que va escriure les seues faules literàries (1782). I es al segle XVX on destaca l’autor Antonio Truebaamb la recopilació del seus contes camperols i populars. També es funda l’editorial Calleja (1876) que arreplega contes inspirats en tradicions culturals amb intenció instructiva i moral.

A la meitat del segle XX destaquen els autors espanyols: Salvador Bartolozzi, Elena Fortún y Antoniorrobles.

En la postguerra es trunca aquest panorama i s'intenta usar la literatura en els dos bàndols per a aleccionar ideològicament als xiquets. No serà fins a 1950 quant se consagra la literatura infantil i juvenil. I a partir dels anys 70 quan  la literatura infantil i juvenil coneix un autèntic boom en Espanya.

En el cas de la literatura en llengua valenciana, encara va ser més tardana que la espanyola.  Va ser a Catalunya durant la Renaixença quan  aparegueren les primeres manifestacions importants de la literatura infantil, a través de les adaptacions de les faules clàssiques, de la transcripció de les rondalles populars o de les obres d’alguns autors de l’època.

Més concretament en Valencia cal destacar el paper de d’Enric Valor, que al finalitzar la guerra civil va fer un gran treball de recopilació de contes, faules i histories populars de la nostra comunitat, en especial de la comarca de Alcoi, que es va plasmar en la seua obra Rondalles gironines i valencianes.

Al llarg de la historia podem veure com la literatura oral es reflecteix en les necessitats de la societat del moment segons l’època que esta vivint. I més clar amb els xiquets, podem veure com els adults utilitzen la literatura infantil i juvenil en disposició d’allò que ells volen dels xiquets.

Malgrat que el començament de la literatura comença amb l’oralitat  amb freqüència ha sigut infravalorada en comparació  amb la literatura que s’ha transmès per escrit. Però hauríem de posar més  atenció a tot allò que podem transmetre als xiquets mitjançant l’oralitat.

Actualment, en les aules podem veure com la literatura oral es troba molt pressent, sobre tot amb els xiquets més menuts, com es el cas de infantil, que encara no disposen de l’habilitat de llegir. Mitjançant contes, cançons o poesia transmesa als xiquets de forma oral podem introduir-los i fer-los part de la literatura infantil, a més de fer-los part de la nostra cultura, avanç  que siguen capaços de llegir. Alhora de transmetre una obra literària de forma oral, hem de tindre en compte tots els recursos que ens poden ajudar a transmetre els sentiments, emocions i idees que vol fer notar l’obra que anem a contar. Podem fer us de la gestualitat, del to de veu, de recursos materials, etc. Per poder facilitar l’enteniment i la millor recepció possible de l’obra. En el cas dels xiquets d’infantil utilitzem sobre tot rondalles i refranys.

Hem de ser conscients que la majoria d’obres literàries de fa anys, ens arriben gracies a l’oralitat, ja que durant molts d’anys va ser la forma de transmetre la cultura de pobles i nacions. I gracies a aquestes i als autors que es varen encarregar de arreplegar-les ha sigut possible que arriben fins a nosaltres.