La literatura infantil universal

Els llibres per als xiquets inunden avui dia les llibreries de tot el món. N'hi ha de tots els gèneres, en diversos formats, amb sons i fins amb olors. Però aquesta vasta oferta és un fenomen molt recent en termes d'història de la literatura.

En l’època antiga, la literatura estava marcada per mites i llegendes. En el cas dels mites s’utilitzaven per donar resposta a successos que passàvem com la mort, el canvi de temps, inclús el pas del dia a la nit i viceversa; les llegendes, per ressaltar característiques d’un poble o ciutat; i la faula, en la que els personatges principals son els animals. També eren comuns per part del poble els refranys o dites.

A l’època medieval, va ser molt important el paper de la transmissió oral. Hi havia grups de persones del poble que es reunien per veure representacions còmiques en llengua vulgar o en llatí. Aquests espectacles els podien trobar en molts països europeus. I més tard, aquest tipus de literatura marcava el Segle d’Or Espanyol.

En l'Edat Mitjana i el Renaixement, l'accés als llibres era molt limitat, i aquells que podien arribar als nens més afortunats tenen poc a veure amb el que avui entenem per llibre infantil. Es tractaven de abecedaris, sil·labaris, catons (aquests contenien frases completes) i bestiaris. Lluny de relatar històries d'aventures, incloïen lliçons morals que reflectien les creences religioses de l'època.

Amb l'arribada i popularització de la impremta, van ser editant històries per a nens fins llavors difoses mitjançant la tradició oral. Juntament en el segle XVII,  amb la traducció de les Faules de Isop, va aconseguir gran popularitat a Espanya el Fabulari de Sebastián Mey (1613), en el qual va reunir 57 faules i contes que conclouen amb una lliçó moral. Menció apart mereixen Charles Perrault i els seus Contes d'antany (1697). Entre les llegendes cèltiques i els relats populars francesos i italians que va recopilar, trobem clàssics com La Ventafocs, El gat amb botes, Caputxeta Vermella i Pulgarcito.

 

En el segle XVIII quan van aparèixer novel·les lleugeres d'aventures, l'atenció per la lectura infantil va ser en augment. Dos exemples clàssics són Robinson Crusoe (1719) i Els viatges de Gulliver (1726), totes dues escrites per a adults però recomanades amb el pas del temps també per a nens. Superada la faceta exclusivament didàctica dels llibres infantils, va anar prenent forma la idea que el xiquet no és un adult en miniatura, sinó que té una concepció diferent del món i la lectura, a la qual calia adaptar-se.

A principis del segle XIX, el corrent del romanticisme va propiciar l'auge de la fantasia. D'aquesta època daten dues icones de la literatura infantil, de gran talent literari. D'una banda, els germans Jacob i Wilhelm Grimm que, des de la Blancaneus fins a La bella dorment, van popularitzar molts dels personatges més famosos avui en dia gràcies a les seves Contes per a la infància i la llar (1812-1815). No va ser menys transcendent l'aportació de Hans Christian Andersen, Contes per a nens (1835), caracteritzada per la seva sensibilitat a l'hora d'esculpir a personatges tan dispars com La sireneta i L'aneguet lleig. L'editorial Saturnino Calleja, creada el 1876, va ser la que va divulgar les millors peces de literatura infantil a Espanya gràcies als anomenats "Contes de Calleja", que comptaven amb la col·laboració dels millors il·lustradors de l'època. Espanya es va incorporar una mica més tard a aquest corrent de literatura popular. Cecilia Böhlde Faber, més coneguda pel seu pseudònim de Fernán Caballero (1796-1877), és una de les primeres persones que es preocupa per la literatura infantil en aquest país. Va recollir el folklore infantil i llegendes i contes populars i els va anar publicant en un diari per a nens.

Si diversos escriptors vuitcentistes com Oscar Wilde, Mark Twain, Rudyard Kipling, Robert Louis Stevenson, Jules Verne i E.T.A. Hoffmann ja van coquetejar amb el gènere, seria en el segle XX quan la literatura infantil adquiriria la seva completa autonomia i maduresa. La psicologia i els interessos del nen serien tinguts en compte per traçar personatges i trames molt més elaborades, que evolucionen al llarg de la història. La llista de clàssics infantils no tindria fi, i podria estar encapçalada per llibres tan coneguts com Peter Pan, Mary Poppins, El petit príncep, Les cròniques de Narnia, Charlie i la fàbrica de xocolata i La història interminable. Aventures totes elles a anys llum de les faules del segle XVII, però que potser no haurien nascut de no ser per aquelles.