La literatura per a xiquets a Espanya està marcada pels
diferents corrents respecte al procés que han seguit les quatre llengües
existent en el país. El castellà i el català són llengües que compten amb
literatura escrita interrompuda des de l'edat mitjana fins als nostres dies. En
canvi, el procés del vasc i el gallec han tingut un procés més discontinúo
respecte a l'establiment de la norma escrita a la fi del segle XX; cadascuna
amb les seues respectives variants, ja que en el cas del gallec focalitzava la
llengua escrita a través de la tradició literària en diverses etapes de la seua
evolució, per contra, la llengua oral basca s'afirmava per primera vegada a pesar d´una tradició escrita
Cal destacar que el primer llibre europeu que tractava sobre
educació infantil estava escrit en la llengua catalana: La Doctrina Pueri,
dedicat per Ramón Llul al seu fill en 1282. Encara que, si bé és cert que
l'obra no pot considerar-se de literatura infantil; encara que existeixen
altres textos com El llibre dels bèsties, escrits pel mateix autor que entren
dins del conjunt d'obres literàries pròximes als xiquets al llarg dels segles
posteriors. En el començament del segle XIX, va començar a produir-se un
conjunt de lectures dirigides expressament a la població infantil, que en
aqueix moment es trobava lluny de l'escolarització obligatòria en castellà, la
qual no es va consolidar has el segle XX.
“Aquest conjunt de lectures contenia evidències pròpies de la
literatura infantil en aquesta etapa: abecedaris originari de la lectura
escolar, obres pedagògiques amb algun tipus d'interès literari, publicacions de
formes populars, traspàs d'obres de tradició oral destinada als xiquets, autors
de literatura adulta que van escriure diversos contes i obres de teatre
aïllades, com Fernán Caballero, inici de les traduccions de literatura infantil
com els contes de Perrault iniciades per Jose Coll i Vehí en 1862; fundació de
les primeres revistes infantils didàctiques i d'entreteniment, des de la
precursora Gaseta dels xiquets en 1798, fins les inicitaives de periòdics i
revistes realitzades a imitació de la premsa infantil francesa de l'època. “
La construcció de la modernitat en el segle XX va començar
amb el desenvolupament d'un mercat editorial més emprenedor a Espanya. Amb el
propòsit de fer accessibles i atractius els contes i llibres escolars per a
xiquets, Saturnino Calleja va començar amb la publicació de contes infantils a
Madrid. Algunes dels contes que conformaven part de les col·leccions de la seua
editorial van ser Los Hermanos Grimm, Andersen i Perrault, i a més es va
importar el conte italià Giannetto de Parravicini, transformat en Juanito en
castellà. Altres referents italians van ser las imaginativas aventuras del niño Pinocho, publicades a partir de 1917 per Salvador Bartolozzi, director del
Teatre de Guiñol de la Comèdia i el primer autor al que se le pot considerar
com a propi de la literatura infantil.
On més desenvolupament va tenir la indústria editorial de
llibres infantils al començament del primer terç de segle, va anar a Barcelona,
amb la construcció i fundació en 1852 d'una editorial infantil. la producció es
realitzava en castellà i català amb gran exportació Iberoamèrica. La creació
d'aquest establiment editorial i els avanços tècnics, com van ser la importació
a Espanya de la maquinària en offset en 1916, van possibilitar un nou tipus de
llibre més econòmic i il·lustrat, que van respondre al desplegament de la
demanda generada per l'escolarització.
El desenvolupament d'una literatura infantil de qualitat va
ser impulsada especialment a Espanya per la Institució Lliure d'Ensenyament qui
va oferir el factor més influent, que va ser la modernització de les idees
educatives, inspirada en les idees krausistas, aquesta entitat va ser fundada a
Madrid en 1876. Amb el pas del segle XIX al XX el criteris educatius d'aquesta
entitat van caracteritzar els corrents educatius d'aquesta època i van conduir
a l'aposta per una literatura capaç de contribuir al desenvolupament integral
dels xiquets amb plantejaments estètics exigents (SOTOMAYOR, 1992).
En la literatura infantil castellana l'estudiós Jaime García
Padrí assenyala que: “En els primers trenta anys del segle XX, la promoció i
difusió de les creacions infantils va mancar d'una labor sistemàtica,
institucionalitzada o regularitzada” (García Padrí , 1992: 151), l'especialista
en literatura infantil catalana Teresa Rovira troba com a condicionant positiu
que les realitzacions del catalanisme polític […] compleixen una tasca de
producció i, sobretot, de difusió del llibre per a xiquets. […] En la tasca de
construir una nova cultura i una nova societat, la formació del xiquet era
considerada bàsica. La preocupació per la pedagogia condueix a un moviment de
renovació que crea la necessitat d'uns llibres, no solament escolars, sinó
també d'esplai, per a complementar l'obra de l'escola” (Rovira, 2002: 18).
L'Ajuntament de Barcelona en 1908, discutia la qüestió
d'implantar seccions infantils en les biblioteques públiques, i va anar en 1918
quan de van inaugurar a Catalunya les tres primeres d'Espanya; la primera
Escola de Bibliotecàries es va fundar en 1915 i va ser l'única existent fins a
la democràcia, va anar en 1921 quan es van crear les biblioteques circulants
destinades a les escoles públiques barcelonines, un sistema que va experimentar
la Institució Lliure d'Ensenyament en 1918. Les idees que acompanyaven a
aquests projectes s'arreplegaven de l'exterior, com l'obra pedagògica italiana
de María Montessori en les escolas municipals, que van seguir els mètodes
nord-americans i francesos respecte al tipus de construcció de bibliotecas i
activitats d'animació a la lectura.
La tradició regeneradora espanyola, sempre a través de
l'ideari d'acció educativa de la Institució Lliure d'Ensenyament, va suscitar
l'expectativa de progrés social confiada a la República espanyola durant la
dècada dels anys trenta. La gran vitalitat literària castellana de l'època, amb
la predilecció dels autors de la Generació del 27, com Alberti o García Lorca,
per l'experimentació formal i les arrels folklòriques, van crear un substrat
artístic que va influir enormement en la producció per a xiquets. Al mateix
temps, aquesta començava a veure's recolzada institucionalment. Sens dubte,
l'exili després de la victòria franquista va apartar a tots dos autors del maestrazgo
que els corresponia en l'evolució de la literatura infantil a Espanya.
Amb el franquisme va haver-hi una reculada en la literatura
infantil, doncs després de la guerra civil espanyola (1936-1939), es van iniciar
quaranta anys de ruptura amb els avanços anteriors. La majoria dels millors
autors i il·lustradors es trobaven en l'exili, mentre que sobre la producció
interior s'abatia la prohibició de publicar en llengua no castellana i la Llei
de censura prèvia, solament derogada després del restabliment de la democràcia
en 1977. Per decret, es va instaurar un model d'obres infantils rigorosament
edificants i pedagògiques” (CENDÁN, 1986), de manera que van predominar els
temes religiosos, històrics i folklòrics, que van contribuir a crear la imatge
d'una Espanya uniforme, catòlica i conservadora. Algunes de les obres més
destacables es van adscriure a la temàtica religiosa, com Marcelino, pan y vino
(1955), de José M.ª Sánchez Silva, o Rastre de Deu (1960), de Montserrat del Amo. Unes altres es van situar en les narracions realistes de família —que
havien d'oferir una imatge social idealitzada i un exemple de conducta moral—
coincident en el retrat de protagonistes pizpiretas en ambients madrilenys de
classe mitjana. En 1942, es va fundar el Gabinet de Lectura Santa Teresa,
tenint una gran influència en la selecció de llibres i en l'organització de
biblioteques.
Amb la conquesta de la democràcia en 1977 la literatura
infantil i juvenil va tornar a iniciar-se, va eliminar etapes per a posar-se al
costat de les tendències internacionals i amb el desenvolupament del mercat
editorial dels paìsos posindustriales. El progrés a favor de la ruptura de
tabús temàtics i de les relacions democràtiques, l'auge de la narració psicològica
i l'adscripció entusiasta a la fantasia van crear nous models literaris. Ho van
realitzar de diverses formes: a partir d'una intensa política de traduccions
amb les editorials com “ Altea, Espasa-Calp, Alfaguara, etc.”, i a través de la
recuperació de la tradició folklòrica en les quatre llengües d'Espanya, per fi
en millors condicions de desenvolupament amb la seua entrada en l'ensenyament.
Entre els principals autors que van adoptar els models de
gènere fantàstic fins a la dècada dels noranta, es destaquen les imaginatives
obres de *Joles *Sennel, els contes continguts de Fernando Alonso, les
atmosferes misterioses de Joan Manuel Gisbert, l'experimentalitat humorística
de Miguel Obiols, etc. Al mateix temps, la vocació de professionalitat, la recerca
tècnica i la diversitat d'estils van caracteritzar la primera gran onada
d'il·lustradors de la democràcia: la poètica personal de Asun , Balzola o de
Carmen Solé Vendrell, el domini colorista de Miguel Ángel Pacheco, etc. Els
gèneres realistes, encara que van dedicar una gran atenció als temes socials,
van ser més tímids en incorporar els trets de denúncia crítica i de angustiantes
conflictes interns que abundaven en les obres traduïdes; probablement perquè
els canvis en la societat encara s'estaven iniciant a Espanya i temes com el
divorci o la violència urbana no eren sentits de la mateixa forma. Fins i tot
durant molt temps la literatura va passar de puntetes sobre el trauma de la
guerra civil i la repressió franquista, amb la brillant excepció inicial de les
“Crónicas de Media Tarde” de Juan Farias. El gruix de la descripció
realista, doncs, va tendir a situar-se en les obres juvenils de gènere:
l'aventura històrica que es desitjava renovada respecte de la visió franquista
“de trompeta i tambor”.
Amb el ressorgiment d'aquestes arrels, la literatura infantil
i juvenil a Espanya va iniciar el seu continu cap a l'etapa en la qual ens
trobem, es tracta d'una etapa en la qual les formes literàries, els valors
educatius, el pes de la imatge, la relació amb la ficció audiovisual i digital,
i les condicions del mercat i de la difusió de les obres van evolucionar i van
innovar de manera estricta la producció de la LIJ.
